dimarts, 26 de novembre de 2013

Pau, Ainhoa i Abdellatif

Cada vegada més, em trobo que venen a consulta pares preocupats per les dificultats d'aprenentatge que presenten els seus fills i/o filles. Els comentaris acostumen a ser, "la professora diu que es distreu molt a classe", "no mostra motivació", "no sap organitzar-se"...i llavors quan pregunto l'edat, majoritàriament es tracta de nens i nenes d'entre 8 i 10 anys...i aleshores no puc evitar recordar-me d'una xerrada que vaig assistir sobre Educació, on una de les ponents exposava que el problema sovint radica en el sistema educatiu i no en la pobra mainada! perquè si hi parem a pensar, ens adonarem que de ben petits, ja els demanen que tinguin assolits determinats aspectes que per edat potser encara no els toca!
Per exemple, en molts centres escolars, exigeixen que els alumnes de P5 acabin el curs sabent llegir frases simples i escriure paraules i en cas de no ser així ja es parla de dificultats o retard en l'aprenentatge...però tal i com exposava la ponent a qui m'he referit anteriorment, algú es recorda d'aquell nen que en comptes de dir-se Pau es diu Miquel o la nena que es diu Ainhoa i per tant ja no pot escriure segons com ho sent? per no parlar dels Mohamed o Abdellatif que encara ho tenen més difícil! Comencem demanant tant, que cremem etapes, fent-los-hi perdre les ganes d'escriure i llegir abans que ho hagin pogut consolidar correctament.

Al cap d'uns anys, quan arriben a l'últim cicle de primària, s'espera d'ells que siguin capaços de fer resums, d'estudiar a partir d'esquemes i és evident que són aspectes necessaris, però quant temps s'ha dedicat a l'aula a ensenyar tècniques d'estudi? A més, avui en dia són molts els alumnes que utilitzen llibres de préstec i que per tant no poden subratllar ni escriure al llibre, pel que molts decideixen estudiar simplement llegint i refiar-se de la seva memòria.

Si amb tot això, per motius laborals, no hi ha hagut uns pares a darrera, que s'hagin pogut preocupar de llegir cada dia 10 minuts amb els seus fills, que hagin supervisat els deures, que els hagin pogut dedicar temps per explicar el que no ha quedat clar a l'escola i els hagin pogut preguntar els exàmens, és lògic que ens trobem amb nens i nenes que no segueixen, que no estan motivats i que es distreuen "fàcilment".

No pretenc culpar a pares ni mestres de l'elevat percentatge de fracàs escolar que tenim actualment, sóc conscient que el tema va més enllà, però el que sí queda clar, és que seguir com fins ara no funciona. En comptes d'atribuir dificultats d'aprenentatge als més petits, els adults hauríem de continuar buscant recursos i millores pel futur d'aquells que avui comencen a escriure Pau,  Ainhoa o Abdellatif.

3 comentaris:

  1. Sara, crec que tens molta raó amb el que dius.
    M'agradat molt el blog!

    Amb ganes de començar el meu C:
    Petons!

    ResponElimina
  2. Quanta raó!! Ens oblidem de que són nens!! I ho enfoquem tot des d'una perspectiva erronia!!

    ResponElimina
  3. Mireu aquest documental:LA EDUCACIÖN PROHIBIDA
    http://www.youtube.com/watch?v=-1Y9OqSJKCc

    ResponElimina